Un músic que toca el contrabaix decideix muntar una petita editorial de poesia. Li explica a un amic seu i aquest es queda totalment descol·locat. Li pica la curiositat i furga per les llibreries, biblioteques i Internet per saber si hi ha més gent com el seu amic. Descobreix un concepte nou, força incipient llavors: les editorials independents. Escruta els seus catàlegs i descobreix que són una autèntica meravella, un tresor cultural per a qualsevol país. Fan llibres molt bons i per a tots els gustos. Fins i tot, en fan alguns que ja saben que no guanyaran cap calé, però els fan perquè hi creuen. Aquest amic del músic se’n fa creus que no hagués conegut aquesta realitat abans. Ho comenta als seus altres amics i entre tots decideixen que això ha de canviar. Cal cridar l’atenció, inventar-se un aparador. Decideixen muntar una fira. On? Doncs a prop de casa, a Besalú, i li diran “Liberisliber” (“el llibre que et farà lliure” en llatí... més o menys). Les coses en llatí –creuen- duren més i aquella aventura ho tenia tot per durar poc: “Editorials independents? Com? I on dius que es fa? A Besalú? Hi arriba el tren?”.
El 9 d’octubre de 2010 aquella colla d’amics van posar quinze taulons amb els seus corresponents cavallets, perquè arribaven quinze editorials independents (de Catalunya, València, Zaragoza, Málaga, Gijón…). Va ploure i es van haver de moure aquells taulons cap a l’interior dels porxos de la Plaça de la Llibertat. Les editores i editors –sense que ningú els hi demanés- es van arremangar i van ajudar a la colla d’amics. Era una metàfora perfecta del que havia de venir. Amb aquella gent i aquells llibres, era impossible que anés malament. I llavors va arribar l'altra gent, el públic, molt poquet. Quedaren encantats que algú els expliqués els llibres d’aquella manera. S’acomiadaren dient que tornarien l’any següent. I van tornar. Els editors també. I els tossuts de la colla, lògicament. S’hi afegiren poetes, rapsodes, músics. I munt de persones més. Tots ells la convertiren i converteixen Liberisliber en el que és ara: el festival i la fira de l’edició independent del país amb més còmplices. El 2020 vam parar, però el 2023 vam tornar... fins que vostès vulguin!
Una breu història sobre els Premis Liberisliber (2010 - 2020)
Els Premis Liberisliber van néixer a Besalú en paral·lel a la creació del festival i fira del mateix nom, amb la voluntat de reconèixer la tasca heroica que fan dia a dia les editorials independents, la qual només es pot entendre des de la seva devoció sense límits per la literatura, l'art de l'edició i el coneixement. Per aquest motiu, l'organització del festival va premiar diversos llibres -mitjançant unes categories que van anar augmentant i evolucionant- segons els mateixos valors que regeixen la fira i el festival, és a dir, la qualitat, l'heterodòxia, la valentia i la capacitat de combinar tot això, amb la d’arribar a un públic el més ampli possible. El lliurament sempre es feia durant la nit del dissabte del cap de setmana del festival (primer, al Restaurant Can Quei -al costat de l’església de Sant Vicenç- i després al Teatre Cal Tronc a excepció de 2020, quan per culpa de la pandèmia es van celebrar a l’aire lliure, al Prat de Sant Pere) i tenien la particularitat que era l’únic premi literari d’aquest país en el que ningú sabia qui serien els guanyadors.
El 2020 es celebrà la darrera edició d’aquests premis. L’aturada del festival durant dos anys per desavinences amb les administracions públiques va propiciar a què l’organització els repensés i optés per transformar-los i inserir-los dins un projecte integral de recomanacions literàries molt més ampli, en el que actualment hi està treballant.
Des d’aquí moltes gràcies a tota la gent que hi van participar, especialment als membres de tots els jurats: Cristina Alcalde, Laura Casal, Georgina Florejachs, Lluïsa Marín, Pitu Pujol, Maria de Lluc Serra i Carlos Terrón (narrativa i no-ficció); les professores d’Educació Primària de l’Institut Escola Salvador Vilarrasa, Teresa Colomer (grup de recerca GRETEL), Karo Kunde i Mariona Masgrau (literatura infantil i juvenil) i Júlia Ferrer, Meritxell Matas, Joan Mercader i Miquel-Lluís Muntané (poesia).
liberisliber a les xarxes socials