La carpeta és blava - Llibres

Un bon dia en Iakim, arquitecte barceloní instal·lat a l’Empordà, entra en un bar i contempla estupefacte uns clients habituals que intercanvien dards enverinats. Les ofenses van pujant de to i l’espectador està convençut que arribaran a les mans. Però no, només s’estan collonant. El collonar és una forma cantelluda de sentit de l’humor. No és una singularitat empordanesa, però en aquestes terres està considerat disciplina olímpica.

En aquest llibre blau, hi trobareu les actes d’una llarga i accidentada nit en blanc i la conversa entre l’autor ―nascut al «triangle de les Bermudes» entre Begur, Palafrugell i Regencós― i el nouvingut de Can Fanga. És una versió nostrada i hilarant del mètode socràtic («collona’t a tu mateix») entre birres, vi negre, sonsos i una freda lluna creixent. Però no oblidem que l’humor és una cosa ben seriosa: el menú inclou viandes ben variades. Aquesta carpeta blava ve tan farcida que cap lector es quedarà amb gana. I n’hi ha per llepar-se els dits.

LLIBRE GUANYADOR DEL PREMI LIBERISLIBER PENSA 2017

Valoració del jurat (extracte)

A mig camí entre l'assaig, la novel·la i gairebé podríem dir el surrealisme. L'autor aconsegueix endinsar-nos en allò més essencial de l'Empordà, el seu caràcter més genuí i personal, el d'acollonar-se els uns als altres. Així doncs, podríem dir que La carpeta és blava és un assaig sobre l'acollonament. Per qui no ho sàpiga, els empordanesos tenen la mania de tractar els seus amics malament. No un "malament" dolent, sinó emetent dards enverinats sobre les baixeses personals més marcades de cada individu. Mariano José de Larra en un dels seus Artículos diu: "Quien fuese tan amigo para tratarme tan mal". Amics, acollonar és això, ser prou amic per faltar al respecte sense perdre l'amistat. Adrià Pujol aconsegueix explicar aquesta interioritat genuina a través d'un relat novel·lesc farcit de cites, escenes còmiques i sobretot sobretot molt d'acollonament!

- Josep Pujol

PREGUNTA PELS SEUS DRETS DE PUBLICACIó: LaBreu