Mercè Ibarz és periodista cultural, narradora, assagista, investigadora universitària i professora. És llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB (1976) i doctora en Comunicació Audiovisual per la UPF (1997). Ha format part de les redaccions de l’Avui (1976 – 1986) i Diari de Barcelona (1987 – 1989) i, com a col·laboradora externa, de La Vanguardia (1990 – 2009).
Després de publicar un llibre-reportatge sobre el nacionalisme radical basc (1981) i un primer retrat de Mercè Rodoreda (1991), publica en edició limitada La terra retirada, crònica personal de les transformacions del treball agrícola i la vida diària viscudes per un nucli rural petit i actiu, el Saidí de l’origen familiar. El llibre és celebrat pels lectors i la crítica, i ha conegut des de llavors l’edició convencional a Quaderns Crema i a Labutxaca, on es pot trobar actualment. Amb Quaderns Crema publicarà a continuació la novel·la La palmera de blat (1995), que forma un díptic amb Terra i els relats i narracions breus de A la ciutat en obres (2002) i Febre de carrer (2005).
Entremig es doctora amb una investigació que tradueix i publiquen les Prensas Universitarias de Zaragoza, Buñuel documental. Tierra sin pan y su tiempo (1999), monografia sobre el tercer film del cineasta que prologa i presenta Román Gubern. Al mateix temps, prepara i cura l’exposició a l’IVAM Tierra sin pan i els nous camins de les avantguardes (1999- 2000). Escriu diversos papers acadèmics en ocasió del centenari del naixement de Buñuel (2000 – 2001).
A la mort de Maria-Mercè Marçal rep l’encàrrec de curar i reunir les seves proses crítiques esparses: Sota el signe del drac. Proses 1985 – 1997 (Proa, 2004). Reprèn els estudis rodoredians –que prefereix anomenar retrats en el paisatge de l’obra— amb Mercè Rodoreda. Exilio y deseo (Omega, col. "Vidas literarias", 2004), llibre que amplia, a partir de la traducció de l’original de Tina Vallès, en ocasió del centenari de l’autora: Rodoreda. Exili i desig (Empúries, 2008). El mateix any prepara, coordina el catàleg i té cura de l’exposició L’altra Rodoreda. Pintures & Collages (La Pedrera, 2008).
Torna a la novel·la: No parlis de mi quan me’n vagi (Empúries, 2010) i a la narrativa breu: Vine com estàs (Proa, 2012). Enceta l’assaig personal: L’amic de la Finca Roja (Tusquets, 2017), evocació de tres dècades de treballs sobre literatura, cine, fotografia i arts plàstiques. Per encàrrec de l’Institut Ramon Llull escriu Barcelone. Itinéraires et bifurcations (Autrement, 2012), amb un centenar de fotos pròpies.
Alguns dels seus llibres i treballs d’investigació han estat traduïts al castellà i al francès i, parcialment, a l’anglès, l’hongarès i l’italià. Ha estat distingida amb premis a obra publicada: l’Humbert Torres a Lleida per La terra retirada, el Premio de las Letras aragonesas a Saragossa per A la ciutat en obres i tres cops amb el Serra d’Or de la Crítica: Mercè Rodoreda (1992), Vine com estàs (2013) i L’amic de la Finca Roja (2018).
Exerceix la docència als Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF, Facultat de Comunicació, en les matèries "Art Contemporani" i "Cinema i altres arts". És columnista de l’edició catalana de El País quinzenalment i de VilaWeb cada setmana.
- Última actualització: 18-09-2018
liberisliber a les xarxes socials