-català


Liberisliber FIRA D'EDITORIALS INDEPENDENTS
Besalú 7 i 8 oct. 2017

logo liberisliber.com
contacte / butlletí
ca es

LLIBRES

Daha! - Llibres

Laurus novilis
Premi liberisliber 2017
periscopi
Daha!
  • Hakan Günday (autor)
    Jordi Martín Lloret (traducció)
    Francesc Serés (pròleg)
  • 400 p.
  • català

En llengua turca, daha vol dir ‘més’. És també la primera paraula que aprenen els immigrants il·legals que arriben a Turquia a la recerca d'una vida millor. Allà poden acabar a la mercè d'en Gazâ, un nen de nou anys que, seguint els passos del seu pare, s'ha convertit en traficant d'éssers humans. Sumit en aquesta barbàrie, pren distància de l'horror executant les seves tasques sense empatia fins que un dia un accident fatal l'obliga a confrontar-se amb la seva pròpia supervivència, i li proporciona un difícil camí cap a la redempció.

En aquesta història viva que creix a les mans de qui la llegeix, Daha! és un crit de desesperació i, també, l'exigència a què els contrabandistes sotmeten els immigrants, convertits en mercaderia després d'haver estat despullats de la seva humanitat. Hakan Günday ens ofereix un text esfereïdor, escrit amb una poètica demolidora, que examina la vida dels que es lliuren, cada dia, a la guerra humana.

«El resum dels conflictes que assolen mig món, religiosos, econòmics, culturals, demogràfics i històrics. Això és el que aconsegueix, de vegades —aquesta vegada—, la literatura». - Francesc Serés

LLIBRE GUANYADOR DEL PREMI LIBERISLIBER NARRATIVA 2017

Valoració del jurat (extracte)

Daha! tracta un tema de ferotge actualitat (el tràfic de persones que pretenen arribar a una suposada Europa civilitzada), i ho fa sense concessions, mostrant la cara més crua de la misèria humana, la deshumanització de l’altre, la renúncia als valors, la insensibilització davant el patiment aliè. L’autor, Hakan Günday, teixeix un relat cru, aspre, colpidor, inoblidable per al lector, qui haurà de conviure després amb el record d’en Gazâ, el protagonista de la novel·la, com una molèstia constant a la seva memòria i la seva consciència.

- Carlos Terrón