Des que en té memòria va viure creient que l’os del canell era un bony que aniria creixent fins a matar-la. Als set anys li van dir que d’allò no es moriria, tot i que encara ara té la necessitat de trobar bonys arreu. Als setze va descobrir Víctor Català, i la febre per llegir la va portar, un any més tard, a Barcelona, on comença el grau d’Estudis Literaris. Allà llegeix Foster Wallace, s’obsessiona amb la pintura de Max Ernst i els rizomes de Deleuze. Ha cursat el màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals.
Paral·lelament també participa en projectes del món audiovisual i col·labora amb la revista Caràcters. Sostre de carn és el primer poemari de l’autora on explora, a través de la fantasia de l’expansió infinita de la carn, les frustracions i els plaers de saber-se un cos foradat. Isern desencaixa la paraula per alliberar-hi un llenguatge càrnic i desmembrat. Un poemari que aprofundeix sobre la convulsió que s’enrampa als versos i els desequilibra.
- Última actualització: 15-01-2018
liberisliber a les xarxes socials