Sostre de carn - Llibres

Sostre de carn destaca per la seva histèria i convulsió, per com s’enrampa als versos i els desequilibra. Bateja el lector abocant-li placenta, aglutinant-lo, lliscant tenebra contra el sexe i vomitant la paraula. I és Isern, reabsorbint la sang dins el trau, com perfila la seva llengua: a través de desmembrar i de ser desmembrada, de la possessió i la despossessió foradant-la. Doncs, Sostre de carn destaca per la seva constant invectiva als genitals per poder disseccionar la tendresa, s’engendra com un recull que té molt clar on vol arribar i com arribar-hi. És abjecta quan Isern proclama que “caldria de nou palpar-se / l’esquelet”, que es coneix els forats del cos i el sadoll que els omple i que, a la tomba, els cucs devoren i alliberen la seva carn, també, desencaixada. Són els batecs necessitant l’aturada per notar-se el buit que fa el no bategar. Però també és l’esgarrif que provoca la seducció per sexe propi i el desig de covar-se l’estranyesa.

- Guillem Gavaldà