Andrés Pérez Perruca és membre fundador de conjunts de música lleugera com El Niño Gusano, Tachenko i Cangrejus. També ha col·laborat en diferents discos i gires de Bigott i The Secret Society. Prou bé per no tenir ni idea de música. Ha exercit de cambrer, fuster, llibreter, electricista, fruiter, pintor (de brotxa grossa), baterista (encara no ho havíem dit, oi?), road manager (només amb La Costa Brava), mecànic ajustador i, com a escriptor i periodista, ha col·laborat a mitjans com Zona de Obras, Mondo Sonoro o Heraldo de Aragón, periòdic en què disposava d'una columna setmanal fins que va arribar una jove promesa de les lletres espanyoles anomenat Sergio del Molino que li va prendre (merescudament) aquest espai. Com que la vida fa moltes voltes, en els darrers vint anys ha estat gestor cultural, director de l'Ateneo de la Casa de América i responsable de programació i publicacions de la Fundación Telefónica. Vida de un Pollo blanquecino de piel fina és el primer llibre que signa amb el seu nom, una mena de novel·la riu (bravo!) que, segons La Nata i Perruquito (esposa i fill), guanya per esclafament.
- Última actualització: 12-09-2024
liberisliber a les xarxes socials