Comunicat: aturem LIBERISLIBER (no, no és pel covid)

2021-05-04

Amigues i amics, us informem sobre una decisió que hem pres a contracor però que calia prendre: aturem LIBERISLIBER.

La motivació, l’entusiasme, els plans i les ganes de seguir eren les de sempre. Però malauradament això no és suficient. Portem anys reclamant a les administracions públiques (Conselleria de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes, Institut Català de les Indústries Culturals, Diputació de Girona i Ajuntament de Besalú) de trobar una fórmula perquè puguem treballar en unes mínimes condicions, el que bàsicament vol dir treballar amb temps suficient. Però aquestes administracions consideren –les que han contestat- que no, que la fira i el festival no s’ho valen.

Forma part del sistema creat, ho entenem: uns demanen suport i els altres valoren i decideixen. El que no podem acceptar son els greuges comparatius. Els exemples son nombrosos i notoris, però no els volem enumerar per evitar quedar-nos en la superfície. Ens interessa molt més denunciar el fons de la qüestió. Creiem que la política cultural d’aquest país pateix d’un primer mal ben conegut per tots i que ningú nega: l’infrafinançament. Però també pateix d’un altre mal del que no se’n parla tant i que encara és més greu: què es fa amb el que es té. Al nostre parer hi ha cinc constants molt negatives que no han parat de repetir-se –com a mínim- durant la darrera dècada: 1) la tendència a escoltar sobretot a uns –diguem-ne “oligopoli cultural”- per sobre dels altres; 2) la incapacitat o manca de voluntat de sortir de les inèrcies adquirides durant anys i la conseqüent manca d’ambició i imaginació; 3) el menyspreu palmari cap al territori; 4) la fabulosa facilitat de redactar plans estratègics i seguidament incomplir-los i 5) la ignorància o manca de sensibilitat -per part d’alguns dels màxims responsables de la cultura d’aquest país- de tot allò que ateny el fet cultural més enllà de lectures purament economicistes. Per tot això, cal una sacsejada i cal que es produeixi ja. La situació era molt crítica i la pandèmia actual únicament ha fet que portar-la al límit.

Molta gent en aquest país ha tirat i tira endavant projectes culturals increïbles. La brutal crisi econòmica tampoc va ser un fre per nosaltres quan el 2010 vam crear LIBERISLIBER. Però enguany hem decidit parar, tenir cura de nosaltres mateixos: ras i curt, no volem tornar a viure les situacions extremes que vivim cada any per culpa de no saber amb quins recursos comptem fins poques setmanes abans de la inauguració (en el millor dels casos). El festival s’ha fet gran, implica a moltes persones i requereix, perdoneu la insistència, temps.

Hem treballat bé, les xifres –totes creixents, per cert- ens avalen (a nivell qualitatiu i quantitatiu) i el que demanem a les administracions és raonable i factible, però aquestes mateixes administracions han determinat que tot havia de seguir com ara, és a dir, no fer res. No insistirem més. Pararem un temps i pensarem com transformar això tan bonic que hem parit entre tanta gent entusiasta: editorials, llibreries, autors/es, intèrprets i vosaltres, els que veniu cada any i ens dieu que espereu la fira durant tot l’any. No sabem com, quan, ni on, però us prometem que l’esperit de LIBERISLIBER seguirà viu d’una manera o altra: hi ha massa coses bones per deixar-les perdre.

Per altra banda, tenim clar que si res canvia, res millorarà. Si compartiu la nostra preocupació per la situació cultural del país i en voleu parlar per organitzar-nos i propiciar un canvi profund, estem oberts a tot. Cal un pla ambiciós -a curt i llarg termini- per definir quina cultura volem, quins mínims de diversitat i qualitat no estem disposats a renunciar i defensar-ho a totes. I complir-lo, és clar.

Mentrestant, continuarem la lluita per defensar la cultura de la millor manera que sabem: cultivant-la.

Una abraçada ben forta i moltíssimes gràcies a tots els que ens heu acompanyat fins ara. El que hem après i ens heu donat tots aquests anys és quelcom tan bo que sempre ho portarem amb nosaltres.

Salut i força!

Miquel-Àngel Codes Luna i Jordi Fernández, directors de Liberisliber.