Els vulnerables - Books

Al laboratori d'assaigs de Can Verrières s'hi estan coent assumptes de gran transcendència per a la història de Barcelona, Catalunya i Europa. Un Gregori Salicrú jovencell arriba a la fàbrica de don Jaime amb aire d'heroi balzaquià per prendre el pols a aquelles operacions; en poc temps, esdevindrà un àcrata de cap a peus. Salicrú sabrà que el gegant Joan Cartutxo està destinat a ser la pedra foguera d'una revolta social a les barraques de Can Tunis, i que la màxima degradació de la humanitat s'amaga rere un nom pretesament alemany: Frank Goldstein. El que en surti, de tot plegat, és una bomba de rellotgeria.

De sobte, una veu sospitosament familiar irromp en el relat. ¿D'on surten, tants impertinents? En tot cas, cal continuar per fer els honors als actors del Relat i acomiadar el temps de la innocència històrica.

«El sotragueig del tramvia d'un sol vagó, que transporta a les fàbriques el primer torn de treballadors, procedents dels barris de les Drassanes i del Poble-sec, li fa passar les cabòries. Gent del nostre temps li diria que viure vol dir prendre partit. I és com si el món s'hagués despertat amb ell».

Els vulnerables és el tercer número d'una col•lecció de set novel•les que, a més de poder-se llegir individualment, de manera saltejada i en l'ordre que es vulgui, amaguen una llavor prolífica i un procés creatiu insòlit.

«L\'estiu de l'any 16, un grup d'autors llegendaris va reunir-se en una mansió de la riba del llac Léman i es van reptar a escriure una història de monstres...». Aquest no és el germen de la col•lecció «Matar el monstre», sinó que és l'explicació de com va començar a forjar-se la novel•la Frankenstein or The Modern Prometheus de Mary Shelley (publicada el 1818), tot i que hi ha alguns paral•lelismes inquietants. L'estiu d'un altre any 16, dos segles després, set autors i els seus editors es reunien a la fàbrica Lehmann (malgrat la semblança entre els noms, un marc bastant més humil que aquell de la Villa Diodati) per acordar els termes d'una partida literària que culminaria el 2018.

Aquests set autors assumien el repte d'escriure cadascun una novel•la compartint tres condicionants bàsics: cada història seria ambientada, principalment, en un any concret (en detall: 1818, 1888, 1929, 1968, 1992, 2004, 2018) fins a tancar un cicle de dos segles; totes havien de compartir la ciutat de Barcelona com a espai protagonista; i totes havien d'incloure, en algun moment de la narració, l'aparició del mateix personatge secundari vivint, en cada cas, una situació concreta.

Cap dels autors d'aquesta col•lecció estava acostumat a escriure amb traves, i hom pot pensar que la llibertat creativa és el més important a l'hora d'escriure. Així, doncs, la responsabilitat dels editors ha estat formular unes complicacions que catalitzessin la creativitat cap a llocs inesperats, en comptes d'adormir-la. Aquests obstacles han adquirit una forma semblant a la dels canovacci de la Commedia dell'Arte: aquells guions esquemàtics a partir dels quals els actors podien improvisar lliurement. I també calia reunir un grup d'escriptors amb prou qualitats −que entomessin el joc literari com la forma creativa més seriosa− i prou diferents entre si com perquè la visió de conjunt aportés un valor afegit fonamentat en la riquesa d'estils i de maneres d'afrontar el gènere novel•lístic.

I aquí la llavor prolífica promesa: cap de les novel·les d'aquesta col·lecció depèn de les altres, però totes integren ingredients aparentment aïllats que, en conjunció, generen un nou significat.