El gat negre mala bèstia i salvatge - Books

La Nica i el Nano semblen fets d’una mateixa pasta. Ningú entén tan bé com la nena els capricis d’aquest gat negre salvatge i mala bèstia que ronda per casa i se n’apodera com un espectre capritxós. Són, fet i fet, dues bestioles lliures i irreductibles, que rodolen amb una gràcia que ja voldrien els humans de mida grossa. Però (sempre hi ha d’haver un però) la Nica va creixent i al Nano també li descobrirem alguna mania forta. El llenguatge és la força racionalitzadora per excel·lència (cosa relativament positiva), i la relació de la dona amb la natura és una de les pulsions més importants de l’obra inesgotable de Maria Aurèlia Capmany. Per entendre fins a quin punt l’autora és una enorme caixa d’eines per a la cultura catalana, també s’ha d’anar als seus contes. Aquest que teniu a les mans, escrit l’any 1962, va aparèixer al volum Coses i noses (1980) i Capmany el va dedicar a Josep Anton Grimalt. Si us hi atanseu, també hi podreu trobar la Nica uns anys després, a «Nica i la realitat».