Meritxell Cucurella-Jorba, el dígraf del desitx. Complexa bellesa feta terribilitat que obre camins. Escriptora llop, poeta guineu. Continua tenint, com una nena nova, l’ímpetu punyent del que encara ha d’escriure i ha de ballar. El 2021 va publicar Verticalitat i delinqüència, La volumetria del neguit i Rareses i cares B. El 2022, teatre: Mascançà. I el 2023, més poesia: Sempre encara. És traductora de grans autors italians (Ginzburg, Merini, D’Arzo, Camurri, Zannoni). Premi Creació Jove (2000), Premi Pollença de poesia (2008), Premi Jordi Domènech de traducció de poesia (2016) i Premi de poesia Màrius Torres (2020). Crea accions poètiques específiques que posen en joc paraula, cos, música, arquitectures i silenci. Ordre i aventura. La seva paraula és lava encesa que s’eleva i crema i cau a mar per fer-se pedra i permanència intangible. Té l’ànima negra.
- Última actualització: 18-09-2023
liberisliber a les xarxes socials