Liberisliber FIRA D'EDITORIALS INDEPENDENTS
Besalú 7 i 8 oct. 2017

logo liberisliber.com
contacte / butlletí
ca es


PARTICIPANTS

Participants: FèLIX FANéS - Barcelona, 1948

imatge de

Fèlix Fanés va estudiar literatura, periodisme i cinema (a la Universitat de Barcelona, a l’Escola Oficial de Periodisme de la mateixa ciutat i a l’Escola Pràctica d’Estudis Superiors de París) i després es va doctorar en història de l’art a la Universitat Autònoma de Barcelona (1980), institució de la qual és professor des del 1974 i catedràtic des del 1995. Va cofundar la revista Arc Voltaic (1977), va ser el primer director de L’Avenç (1977-1979), va iniciar els cursos d’història de l’art de l’Institut d’Humanitats de Barcelona (1987-1992) i va posar en marxa el Centre d’Estudis de la Fundació Gala - Salvador Dalí de Figueres (1991-2000).

Sempre ha entès l’art com una peça integrada en una complexa xarxa de relacions culturals i socials i, per això, ha dirigit la seva recerca a l’estudi de la visualitat contemporània, sense establir fronteres entre l’alta i la baixa cultura. Un dels eixos del seu treball ha estat l’estudi del cinema en llibres com ara El cas Cifesa. Vint anys de cinema espanyol, 1932-1951 (1989) o Pere Portabella. Avantguarda, cinema, política (2008). El surrealisme com a lloc d’entrecreuament de llenguatges (poesia, pintura, objectes, fotografia, cinema) ha estat el segon gran tema al qual ha dedicat la seva atenció. Ha publicat nombrosos estudis sobre Salvador Dalí, entre ells, Salvador Dalí. La construcción de la imagen 1925-1930 (1999). També ha ofert noves perspectives sobre Luis Buñuel en l’article «Avant Las Hurdes», publicat a Cinéma. Revue Semestrelle d’Esthétique et d’Histoire du Cinéma (primavera 2003). L’interès per la figura de Joan Brossa, i les relacions entre poesia i cinema, es reflecteixen en l’estudi «Em va fer Douglas Fairbanks», inclòs en el catàleg Joan Brossa (Barcelona, Fundació Joan Miró, 2001). A més de publicar textos relacionats amb l’àmbit de la seva recerca, ha fet de comissari en diverses exposicions, com és el cas de «Dalí. Cultura de masses» (Barcelona, CaixaForum, 2004).

Al marge de l’activitat acadèmica, ha publicat l’assaig periodístic La vaga de tramvies de 1951. Una crònica de Barcelona (1977), la novel·la La germana fosca (1988), el llibre de relats La indiferència (2006) i el dietari Diari de guerra. Nova York, tardor 2001 (2011).