La trampa - Llibres

En una barreja perfecta de novel•la històrica i relat detectivesc, Teresa Juvé ens transporta a un final de segle XVI on els conflictes socials a les ciutats, la delinqüència als camins i la repressió brutal de la Inquisició a tot arreu fan de Catalunya un lloc complicat de viure-hi.

Jaume Plagumà, el portantveus del rei, un càrrec ja més honorífic que influent, ha de lluitar contra una realitat política cada cop més en mans de forasters i contra una descarada tendència al crim i a la corrupció per part de qui hauria de vetllar per la decència de la cosa pública.

Només ajudat pels seus companys més lleials, un membre de la judicatura barcelonina en hores baixes i un humil criat, Jaume Plagumà haurà de resoldre un cas esgarrifós d'assassinat, vinculat a un robatori de diner públic, en aquest cas de la corona de Felip II, i haurà també d'evitar el mal que li vol la pitjor institució que et pot voler mal: la Inquisició.

Aquest llibre té l’afegit que hi ha una ruta elaborada per als lectors que s’hi vulguin apuntar, per la Barcelona dels Àustries, pels escenaris de la novel·la. Una persona especialitzada fa el recorregut pels llocs concrets i llegeix fragments del llibre.

Teresa Juvé (vídua de Josep Pallach) és potser la més veterana de les nostres autores amb 93 anys i amb plena activitat literària. Teresa Juvé Acero (Madrid, 7 de febrer de 1921) és pedagoga i escriptora. De pare català i mare madrilenya, va estudiar a l’Institución Libre de Enseñanza i després a l’Institut-Escola Ausiàs March de Barcelona, ciutat on viuria la Guerra Civil. Acabat el conflicte va haver d’exiliar-se amb la seva família a França i es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, on va ser enllaç de la Resistència francesa i on va estudiar llengua i literatura occitanes. Es va casar amb el polític català Josep Pallach i Carolà i s’establí a París, on es llicencià en filologia i literatura comparada i fou professora de filosofia i lletres. El 1963 va quedar finalista del Premi Nadal amb la novel•la La charca en la ciudad, que es publicaria a l’Argentina. El 1969 crea una escola d’estiu per a estudiants francesos a Roses i el 1970 Juvé i Pallach tornen definitivament a Catalunya. A més de mantenir una col·laboració plena en la lluita política, tots dos són també professors de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pallach de pedagogia i Teresa Juvé de literatura occitana. A la mort del seu marit, Teresa s’estableix a Esclanyà. Ha escrit llibres sobre la memòria dels exiliats i una sèrie de novel•les, de tall detectivesc i històric, amb el portantveus del rei Jaume Plagumà com a protagonista que resol un seguit de crims enigmàtics. El 2010 Teresa Juvé va rebre la Creu de Sant Jordi.