El vell al pont - Llibres

En plena ofensiva feixista, en algun lloc de lʼEbre, un ancià sembla clavat a un pont, incapaç de reaccionar. No se sap si espera la mort o si en fuig. Sʼha vist forçat a abandonar el seu poble natal i ho ha perdut tot per culpa de la barbàrie de la guerra. Mentre els republicans evacuen el lloc, el narrador, un soldat encarregat de reconèixer el territori, es dirigeix a ell:

—I no teniu família? —li vaig preguntar, tot vigilant lʼaltre cap del pont on uns quants carros davallaven a corre-cuita pel pendent de la riba.

—No —va respondre—, solament els animals que he dit. El gat, és clar, estarà bé. Un gat se sap espavilar, però no sé pas què serà dels altres.

—Quines idees polítiques teniu? —vaig preguntar-li.

—No en tinc cap —va dir—. Tinc setanta-sis anys. He caminat dotze quilòmetres i ja no puc més.

En una situació tan efímera com és la trobada en un pont entre un ancià i un soldat, Hemingway condensa la trajectòria de tota una existència. Perfila, sense dibuixar-la, la línia dʼuna vida anterior i suggereix, sense explicar-ho, el que està succeint en aquell mateix instant i les possibilitats que emergeixen dʼuna vida futura —o truncada—. Tanmateix, aquesta prosa submergida sʼerigeix com la part més important de la història. Més encara que la punta de lʼiceberg: en aparença, un relat senzill sense acció; o el retrat dʼun heroi dur i resistent, elegant en el patiment, com els que li agradava retratar en les seves obres.