Capvespres de foc i de grana - Llibres

Capvespres de foc i de grana recupera la narrativa de l\'escriptora osonenca Anna Dodas, apareguda en publicacions esparses o que encara restava inèdita. Dodas és coneguda avui com a autora de dos poemaris: Paisatge amb hivern (1986), amb el qual guanyà el premi Amadeu Oller, i El volcà (1991). Es tracta d\'una escriptora de qui Maria-Mercè Marçal, membre del jurat que li va concedir el premi Amadeu Oller, va afirmar: «Hi ha poemes que m’agradaria haver escrit jo». La veu d’Anna Dodas és colpidora, d’una bellesa punyent, amarada de dolor i d’un cert desafiament. Malauradament, la seva producció és tan intensa com breu, ja que és veié truncada pel seu brutal assassinat mentre viatjava pel sud de França amb una amiga l’any 1986, quan la poeta tenia tan sols vint-i-tres anys. Més de trenta anys després de la seva mort, el llegat d’Anna Dodas ha tingut un impacte relatiu, per la qual cosa la publicació d\'un volum amb la narrativa de Dodas era una assignatura pendent. «El que enamora d’aquests contes, escrits per una noia que feia molt poc que havia acabat els estudis, és la potència poètica amb la qual reinterpreta, recrea i reinventa. Sobretot, quan la imaginació és més lliure. Quan llegeixes aquests contes, hi veus un talent immens que en aquell moment, discreta i riallera com era l’Anna, a penes s’arribava a endevinar. Són uns textos madurs, sense cap de les vacil·lacions de l’escriptor que comença, d’algú que potser no sap ben bé què vol dir —i d’aquesta ambigüitat en surt el tema central del que escriu—, però que sap molt bé què vol fer. Una literatura que no naixia del trauma o del plany, una literatura entesa con una forma d’elevació, construïda com una obra d’art». Del pròleg de Julià Guillamon