Víctor Català. L'escriptora emmascarada - Libros

Assaig biogràfic d'una escriptora, Caterina Albert (L’Escala, 11 de setembre de 1869-27 de gener de 1966), que, per protegir-se, va haver d'utilitzar un pseudònim masculí i una sèrie de màscares per construir l’obra de la seva vida, el mateix personatge de Víctor Català. La carrera d'Albert s’enlaira quan el seu monòleg teatral La infanticida és guardonat als Jocs Florals d'Olot el 1898, fet que provoca un escàndol en descobrir-se que ha estat escrit per una dona, i això marcarà la seva literatura i el seu decantament cap a la narrativa.

La gran autora de Solitud comença a construir-se aquest personatge, conscient que és el públic el que acaba l'obra, no pas el seu autor. A mesura que creix la seva obra, l'autora s'aferra als seus silencis, a desaparèixer per defensar la seva independència creativa al marge de dogmes i escoles. Una dona, que el 1926 li diu a Tomàs Garcés: "és que pot tenir límits l’obra de l’artista? No crec que unes normes morals puguin frenar-la. Crec elemental advocar per la independència de l’art. Gràcies a aquesta independència he pogut ser fidel a la meva vocació, que tothom hauria volgut intervenir. No reconec altra norma que la del bon gust, ni altra immoralitat que la de la inutilitat. L’obra mal feta és, per això mateix, l’obra immoral."

La seva obra ha tingut una enorme influència reconeguda en escriptores com Mercè Rodoreda o M. Aurèlia Campmany, un reconeixement que no ha deixat de créixer en els últims anys.