Cavada de pell - Libros

“Cavada pell”, el cinquè llibre de Costa-Pau i potser el més carnal per la sensualitat que desprèn la trobada entre l'escriptura i allò que anomena, continua explorant les vies de “la fusió entre el paisatge exterior i l'interior” que apuntaven els seus anterior poemaris, però aquest cop s'hi lliura amb fúria de picapedrer. Espitregat i amb les mànigues arromangades, el poeta es vincla damunt el llenguatge amb el càvec a la mà i en lleva tot el terrós improductiu perquè els poemes no s'enarborin “a favor de cap onerosa proclamació de res”, perquè es lliurin, al contrari, a “l'acte imminent de ser en el desig: el camp des de l'arrel”. Hi ha, en qualsevol cas, una celebració de “l'acte pur d'anomenar”, sense restriccions ètiques ni formals, perquè en cap cas aquests poemes “no es volen fer entendre: es volen fer sentir”. Per Costa-Pau, aquestes transgressions deliberades no són sinó reflexos de la veu, que “també és controvèrsia, és trencadissa i vulnerable, i no una construcció lineal”.