Besalú, 5 y 6 oct. 2019

logo liberisliber.com
contacto / boletín
ca es en

LIBROS

Beneïda sigui la serp - Libros

Godall
Beneïda sigui la serp
  • Sònia Moll (autora)
    Montse Santolino (prólogo)
  • 186 p.
  • catalán

Durant molt anys he esperat el dia que a La Directa sortia publicada la columna de la Sònia Moll. Els temes que tractava sempre m’interessaven, m’interpel·laven, m’emocionaven i em feien pensar. Les seves paraules endreçaven la barreja dels meus sentiments; la seva mirada eixamplava la meva i trenava amb fortalesa els vincles de sororitat i la seva independència i heterodòxia abeuraven la meva set d’antidogmatisme. Per això vaig pensar que era important i necessari publicar un recull d’aquestes columnes -píndoles diàfanes i lúcides- lliurar-les de l’obsolescència del digital i donar-les una nova vida sobre el paper. Perquè així podrem subratllar-les, rellegir-les, fer-les nostres i compartir-les. Perquè pol·linitzin i sacsegin el més lluny i més profundament possible.

Per algú que té Un pensament de sal, un pessic de pebre (el llibre de columnes de la Montserrat Roig) com a llibre de consulta permanent, poder disposar també dels textos de la Moll, ordenats i classificats és un autèntic regal. Només així podem descobrir un estil, una intenció i una profunditat filosòfica i poètica inasequibles en una lectura digital o quinzenal. Era una necessitat intel·lectual tenir-la en paper per poder subratllar un munt de frases. «Soc els camins que he escollit i no els que he descartat. Ser qui ets és el més revolucionari que hauràs aconseguit mai». I per poder localitzar més fàcilment els noms i els versos d’algunes de les seves poetes preferides. I més enllà de la devoció personal, aquest recull té també una clara utilitat pràctica i política, perquè el columnisme digital s’esvaeix com el fum, i correm el risc de no crear l’escola que necessitem.

«Beneïda sigui la serp que ens va ensenyar la desobediència» i beneïdes les desobedients com la Moll que, columna a columna, vers a vers, continuen la seva tasca. Perquè ja hem xocat massa cops contra el vidre de la peixera, i no volem que l’oceà sigui, per sempre, un somni inabastable. Bona lectura.

Durant molt anys he esperat el dia que a La Directa sortia publicada la columna de la Sònia Moll. Els temes que tractava sempre m’interessaven, m’interpel·laven, m’emocionaven i em feien pensar. Les seves paraules endreçaven la barreja dels meus sentiments; la seva mirada eixamplava la meva i trenava amb fortalesa els vincles de sororitat i la seva independència i heterodòxia abeuraven la meva set d’antidogmatisme. Per això vaig pensar que era important i necessari publicar un recull d’aquestes columnes -píndoles diàfanes i lúcides- lliurar-les de l’obsolescència del digital i donar-les una nova vida sobre el paper. Perquè així podrem subratllar-les, rellegir-les, fer-les nostres i compartir-les. Perquè pol·linitzin i sacsegin el més lluny i més profundament possible.

Per algú que té Un pensament de sal, un pessic de pebre (el llibre de columnes de la Montserrat Roig) com a llibre de consulta permanent, poder disposar també dels textos de la Moll, ordenats i classificats és un autèntic regal. Només així podem descobrir un estil, una intenció i una profunditat filosòfica i poètica inasequibles en una lectura digital o quinzenal. Era una necessitat intel·lectual tenir-la en paper per poder subratllar un munt de frases. «Soc els camins que he escollit i no els que he descartat. Ser qui ets és el més revolucionari que hauràs aconseguit mai.» I per poder localitzar més fàcilment els noms i els versos d’algunes de les seves poetes preferides. I més enllà de la devoció personal, aquest recull té també una clara utilitat pràctica i política, perquè el columnisme digital s’esvaeix com el fum, i correm el risc de no crear l’escola que necessitem.

«Beneïda sigui la serp que ens va ensenyar la desobediència» i beneïdes les desobedients com la Moll que, columna a columna, vers a vers, continuen la seva tasca. Perquè ja hem xocat massa cops contra el vidre de la peixera, i no volem que l’oceà sigui, per sempre, un somni inabastable. Bona lectura.

Montse Satolino, periodista (del pròleg)