Liberisliber FIRA D'EDITORIALS INDEPENDENTS
Besalú 1 i 2 oct. 2016

logo liberisliber.com
ca es
DIàLEGS

Mar Coll & Arnau Pons & Íngrid Guardiola > Perdre el fil: política de veus i relats

imatge de  Mar Coll & Arnau Pons & Íngrid Guardiola > Perdre el fil: política de veus i relats
Íngrid Guardiola, Mar Coll i Arnau Pons.

Coordinació: Xavier Bassas

“Tal com parlis ara, aquesta és la teva ètica”, deia un filòsof...

Els reportatges dels telenotícies, les pel·lícules, les sèries, les novel·les, sí... però també la conversa amb un familiar, un amic, un client i, fins i tot, la nostra veu interior... tot són relats, construccions narratives que d’altres ens expliquen, que ens anem explicant els uns als altres o a un mateix... relats que ens constitueixen, de fet, com a subjectes individuals i col·lectius. Però... com parlem realment? Com construïm les històries personals i socials, les històries literàries o cinematogràfiques?

Diderot afirmava, per exemple, que les novel·les eren tot un perill no per la immoralitat dels seus personatges, sinó perquè feien creure que la nostra vida podia tenir un sentit narratiu tan clar, progressiu i coherent com moltes obres literàries d’aquella època -i també gran part de la literatura actual, podríem afegir… El relat coherent -amb un principi, un nus i un final-, on tot està orgànicament lligat amb tot, on el fil narratiu és clar, necessari i versemblant, l’anomenem “relat clàssic”. La seva definició prové d’aquell famós capítol 23 de la Poètica d’Aristòtil i, malgrat la crisi del relat ja des de finals del s. XIX, encara domina en molts àmbits de la nostra vida com a manera “natural” d’explicar(-nos)... Però quins són els límits d’aquest “relat clàssic”? Quines hegemonies implica i quines exclusions? A quin sentit del món i de la vida respon?

En aquesta taula rodona volem qüestionar precisament el “relat clàssic” en totes les seves formes. Volem perdre el fil... el fil d’històries massa ben articulades que no responen a realitats, sinó a representacions (més o menys interessades) de la realitat. No es tracta llavors d’una simple reflexió filosòfica o narratològica, sinó d’una qüestió política. Volem plantejar, en definitiva, narrativitats heterodoxes, estratègies de desconnexió d’aquest “relat clàssic” que ens permetin explicar el que passa avui, el que ens passa com a subjectes i com a comunitat amb i més enllà de tota coherència “natural”, de tota idea de versemblança.

Hi participen: Mar Coll (guionista i directora de Tres dies amb la família i Tots volem el millor per a ella); Arnau Pons (poeta, crític i traductor, entre d’altres, de Paul Celan al català); Íngrid Guardiola (crítica audiovisual i investigadora, professora a la UPF i UdG) i Xavier Bassas (filòsof, traductor i professor a la UB), com a coordinador de la taula.

  • rellotge...

Col·laboren: