El tel de l'elegia

El tel de l’elegia és un poemari colpidor pel seu contingut i ritme, que aconsegueix la sintonia amb el lector, i conquereix espais de nosaltres que són adormits i ens incomoden. En destaca la musicalitat, molt connectada a una pulsió jove, que no abandona al lector en cap moment; ens convertim en un testimoni musical de les paraules, que transgredeixen el seu sentit en una segona lògica, una lògica rítmica i oral. Trobem un jo líric que, a través de la repetició obstinada de les estructures, sembla acudir al llenguatge per a auxiliar-se, com un refugi familiar que el bressola.